Pas 1: Selecciona un dispositiu interactiu

A l’observar l’espai he pogut veure com la majoria d’usuaris feien ús d’una petita cadena de ràdio i música de l’aula, trobo que és un dispositiu prou recurrent en cadascuna de les sessions del taller, per al que he decidit que sigui el dispositiu a tractar en aquesta pràctica. Es tracta d’una cadena de ràdio LG d’uns deu anys d’antiguitat, veient l’estat i l’estètica de l’aparell, que permet reproduir cadenes de ràdio AM i FM, a més de comptar amb lector de CD’s, port USB i fins i tot, disposa d’un lector de radiocassettes.

Pas 2: Analitza la informació objectiva d’ús del dispositiu

Ja que la cadena compta de dos altaveus, però el dispositiu i la interacció de l’usuari és simplement amb els botons i panells de la cadena central, l’anàlisi anirà explícitament centrat a la cadena central.

El dispositiu té un volum, ortoedre, amb 20cm d’alçada, 17cm d’amplada i 35cm de profunditat. Per al que als altaveus respecta serien; 26cmx16cmx17cm.17

Botons:

Descripció de les funcions:

Botó ON/Off: permet encendre i apagar el dispositiu.

Tuner: Activa la funció de transmissió FM.

CD/MP3: Activa la funció reproduir CD/MP3

USB: Activa la funció reproduir USB

TAPE: Activa la funció reproduir Kassete’s.

TIMER: Permet crear un temporitzador.

CLOCK: Ajustar i visualitzar l’hora.

MP3 OPT.: Accedir a les opcions de la funció MP3.

PRESET: Retrocedir

TUNING: Permet canviar a una freqüència de ràdio inferior

RODETA: Permet abaixar o apujar el volum o la freqüència.

PRESET: Avançar

TUNING: Permet canviar a una freqüència de ràdio superior

XDSS: Activa la funció XDSS, que permet escoltar l’àudio simulant un ambient.

OAO: Activa la funció OAO, que permet controlar la latència dels baixos, mitjos i aguts.

OPEN/CLOSE: Ob

rir i tancar el lector de discos.

Lector CD: Permet llegir CD’s

RDS: Funcions que permeten la sintonització de cadenes i reformatació del dispositiu.

MODE/RIF: Funcions que permeten sincronitzar valors que afecten la qualitat de l’àudio.

STOP: Botó que pausa la lectura, reproducció.

PORT USB

ENTRADA MiniJack 3.1.

La principal interacció del dispositiu complet amb l’usuari es produeix per l’oida, com que és un sistema d’àudio, però en el que la tasca respecta, centraré la mirada en la interacció del dispositiu i l’usuari pel medi del tacte, amb la interacció sobretot, dels dits.

La majoria d’operacions es duen a terme amb el dit índex o el polze, tot i que algunes interaccions com fer servir la rodeta del centre o connectar i desconnectar dispositius externs, obliguen a fer ús de tots dos dits o fins i tot la mà sencera, com es prefereixi.

Tenint en compte les mesures estàndards de les dimensions d’una mà, podem entendre que les dimensions dels botons són còmodes i funcionals, així com el tacte del plàstic polit i l’enfonsament suficient dels botons, atorguen qualitats al dispositiu que milloren la seva interacció. A la vegada, la rotació de la rodeta central, té un tacte i un funcionament molt suau que millora l’experiència.

A continuació exposo dues imatges on es fa present la proporció entre dispositiu i mà executant operacions habituals.

A continuació presento el volum escollit:

He decidit treballar amb una capsa de cartó de les següents dimensions 30cm x 30cm x 100cm.

Durant l’activitat he observat diferents usos en la interacció dels usuaris amb el volum, però la que més m’ha sobtat, ja que era una funció que no contemplava, i, per tant, la que he escollit, és la d’atorgar al volum la funció de suport per als objectes personals dels usuaris, com el mòbil, la cartera, etc. Així com, per a posar les eines que no es fan servir en aquell moment, a més a més d’oferir un segon nivell que permetria col·locar-hi imatges de referència, o escultures que ajudessin a dur a terme el taller.

Per tal de configurar el volum amb les millors proporcions i formes, que ajudin a executar la seva funció, penso que el volum hauria de tenir diferents altures que permetessin col·locar diferents objectes en diferents posicions. Per exemple, un primer nivell on es pugui recolzar el mòbil tant en vertical com en horitzontal, a més a més aquest nivell hauria d’oferir una zona on poder dipositar altres objectes personals, per a poder guardar-los així com també per a col·locar les eines i els materials que no es fan servir en aquell moment. I, d’altra banda, hi hauria un segon nivell, que funcionaria com a prestatge alçat on l’usuari hi pot col·locar imatges de referència, models de referència, bodegons, etc. Així doncs, el volum hauria de tenir en el segon nivell, un mecanisme que oferís l’oportunitat d’enganxar imatge o recolzar objectes de regència. Amb això, solucionaríem alguna de les problemàtiques observades en la pràctica anterior, com l’ús de telèfon mòbil, així com també ofereix millores en l’execució del taller.

Aquí us deixo el meu video de presentació de la maqueta.

Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

L’espai escollit per a les Pac’s de l’assignatura és el casal de joves del meu poble, Sant Feliu de Llobregat. Es tracta d’un antic edifici modernista rehabilitat, on s’executen diverses activitats dedicades a la joventut del poble. En aquest espai, s’hi poden trobar diferents sales recondicionades per a dur a terme activitats com: tallers de ceràmica, tallers de ball, estudis de gravació, sales de projecció per a cinefòrums, tallers de debat per a noies immigrants, punts d’informació, prevenció i assessorament professional, sales d’estudi, sales de lleure i fins i tot un bar. Potser es tracta d’un espai massa gran, per la qual cosa més endavant, caldrà focalitzar-se més en una zona en concret.

L’he escollit no només per l’àmplia varietat d’activitats que s’hi poden dur a terme, sinó també, per la seva causa i implicació social no només amb la joventut, sinó també amb tots els col·lectius marginats de la societat, oferint tant activitats com ajuda, per a tothom qui ho necessiti.

Com veiem, totes les sales estan perfectament equipades amb els materials necessaris per a dur a terme l’activitat, com és l’exemple de l’estudi de gravació que disposa de l’equip tècnic necessari per a produir música o enregistrar la veu. Un altre dels casos, seria la zona de projecció, habilitada amb els instruments necessaris, o la sala de lleure, amb tota mena d’activitat com ping-pong, bitlles, videoconsoles, jocs de taula, etc. A més a més, la disposició de la sala afavoreix a la realització de les diverses activitats, situant les zones que requereixen silenci i un ambient tranquil, allunyades de les zones més dedicades al lleure, a part de tenir una senyalització constant de cadascun dels espais del casal, que afavoreixen a la correcta realització de les activitats.